Una aproximació a Dostoievski en els 200 anys del seu naixement

 

L’11 de novembre d’aquest any va fer 200 anys del naixement de Fiódor Dostoievski, un dels grans autors de la literatura russa. I una bona amiga em va regalar pel meu aniversari, just quatre dies després, una de les seves obres: ‘Apunts del subsol’. S’anava a convertir amb la meva primera lectura de Dostoievski. I haig de reconèixer que, d’entrada, em feia molt de respecte. Ara que ja l’he acabada de llegir, haig de confessar que ha estat una gran experiència.

 

Segons explica Jordi Nopca a la introducció de l’edició d’Angle Editorial de 2021, ‘Apunts del subsol’ és un títol que es troba cronològicament al centre de la producció de l’escriptor. Data de 1864, just a divuit anys de distància del seu debut amb 'Pobra gent' i a setze d'Els germans Karamàzov', publicada per entregues. Fiódor Dostoievski va nèixer a Moscou el 1821 i va tenir una vida torturada i tortuosa. A l'Escola d'Enginyers Militars de Sant Petersburg va decidir seguir la seva vocació literària i va obtenir els primers èxits populars, com per exemple amb 'Les nits blanques'. Va ser condemnat a mort per haver conspirat contra el tsar Nicolau i va salvar la vida en l'últim instant. Amb els anys va anar abandonant les seves idees més radicals i va fer-se profundament conservador i religiós. A partir de 1864 va escriure algunes obres mestres de la literatura universal com 'Crim i càstig' (1866). Va morir a Sant Petesburg el 1881.

 

'Apunts del subsol' és una novel·la dividida en dues parts: El subsol i A propòsit de la neu humida. En la primera, el personatge es presenta només començar: “Soc un malalt...Soc un home dolent. Un home desagradable, soc”. I després d’aquestes primeres paraules sorprenents, se succeeixen tot un seguit de pàgines en les que coneixem el que pensa aquest funcionari sobre la vida i la condició dels homes. Més que una novel·la sembla un tractat filosòfic amb reflexions que et sacsegen i que et fan pensar, i molt. Si sou dels que us agrada subratllar els llibres, us ben asseguro que no parareu, és més, haureu de fer punxa al llapis constantment.

Dostoievski parla de la consciència com una lluita interior (p.50): “Com més consciència tenia del bé i de tot això que és bell i sublim, més avall m’enclotava al fang i cada vegada estava més disposat a quedar-hi empantanegat del tot”. També parla de la raó vs el desig (p.84): “La raó és una bona cosa, això és indiscutible, però la raó és únicament raó i satisfà només la capacitat de raonament de l’home, mentre que el desig és una manifestació de tota la vida, és a dir, de tota la vida humana, amb la raó i totes les pruïges incloses”. El protagonista presenta el debat entre el crear i el destruir (p.92): “A l’home li agrada crear i obrir-se camins, això és indiscutible. Però perquè la destrucció i el caos també li agraden amb passió? (...) ¿No pot ser que li agradin tant la destrucció i el caos (i no es pot discutir que de vegades li agraden molt, això és així) perquè instintivament té por d’assolir el seu objectiu i coronar l’edifici que ha creat?”. També contraposa el benestar vs el patiment (p.94): “¿Com és que esteu tan fermament i solemnement segur que només el que és normal i positiu (en una paraula: únicament el benestar) és beneficiós per a l’home? ¿Que no s’equivoca, la raó, amb això dels beneficis? ¿És possible, doncs, que l’home no estimi només el benestar? ¿És possible que estimi exactament igual el patiment? ¿És possible que el patiment li sigui exactament igual de beneficiós que el benestar?”.

I arribats a aquest punt, després d’aquest laberint mental pel més profund del protagonista, arribes a la pàgina 100 i et diu que no es creu ni una sola paraula de tot el que ha dit. De veritat?? Realment, tens la sensació que t’has ben perdut en aquest laberint. I aquí és on comença la segona part del llibre on hi podem trobar alguns apunts sobre la vida del protagonista. Per dir-ho d’alguna manera, seria la part de la novel·la de més acció on som testimonis d’algunes de les situacions que ha viscut el protagonista, que segueix atrapat en aquest subsol imaginari que no deixa de ser el seu pensament.

Llegir ‘Apunts del subsol’ com deia al principi és una gran experiència ja que et permet acompanyar un personatge que sens dubte és un antiheroi. Un llibre que et porta d’excursió pel soterrani mental del protagonista, un recorregut a través de l’existència d’un home que rebutja la felicitat barata i que se sent viu perquè va en contra de tot allò que és establert. Un personatge incòmode que trenca amb els esquemes imposats i que s’oposa bruscament els convencionalismes d’una societat que viu en un palau de cristall. 

Abans d'acabar m'agradaria destacar que molts dels temes que surten en aquest llibre són d'una actualitat indiscutible. Ja que en ple segle XXI encara tenim molt presents com a individus la majoria de dilemes que ja plantejava Dostoievski a meitat del segle XIX.

Heu llegit Dostoievski? Quines obres em recomaneu de l’autor rus?

by Marta Queralt