On comença i acaba la ficció?

 Ha estat una de les millors lectures que he fet en el que porto d’any. “Somnis a mida” de Núria Pradas és una novel·la que té tres protagonistes: la Laia Calvet, la Barcelona de l’abans i el després de la Guerra Civil Espanyola i l’emblemàtic negoci familiar Santa Eulàlia. L’autora teixeix al voltant d’aquesta botiga de vestits a mida la història de la Laia, una jove que pateix un gran desengany i que la vida, malgrat portar-se durament amb ella, li ofereix noves oportunitats per tirar endavant.

La novel·la comença uns anys abans de la dècada dels 20 del segle passat, amb el relleu, per la mort sobtada del pare, de la direcció de la sastreria Santa Eulàlia per part del jove hereu Andreu Molins. Ben aviat, el negoci agafarà uns aires diferents fins al punt de crear les seves pròpies col·leccions de vestits amb desfilades d’alta costura. Així, viurem el despertar de Santa Eulàlia juntament amb el de la ciutat de Barcelona i la seva projecció com a ciutat moderna i transgressora amb l’Exposició Universal de 1929.

Publicada a "Somnis a mida". Ed.Columna. 2016

Però, tot aquest esplendor es veurà tocat i enfonsat amb la Guerra Civil. La decadència de la ciutat i del negoci Santa Eulàlia es reprodueix de forma paral·lela en la vida de la Laia, que haurà de suportar la pèrdua dels seus éssers estimats, així com l’experiència de viure en persona els bombardejos a la ciutat l’any 1938. El dolor, la gana, el fred, la solitud, la por, la desídia acompanyen una Laia desfeta, un cos amb una ànima sense esma, que va a la deriva, sense rumb.

Publicada a "Somnis a mida". Ed.Columna. 2016

El despertar de la ciutat i de la botiga Santa Eulàlia, que es trasllada del Pla de la Boqueria al Passeig de Gràcia el 1941, en plena postguerra, serà el preludi del despertar de la Laia, que es deixarà portar per la llum d’una nova vida quan creu que tot està més que perdut.

M’ha encantat la manera com Núria Pradas ens guia pel recorregut vital d’una jove barcelonina i com la seva relació amb l’establiment on hi treballa ens serveix per conèixer el món dels modistes i de l’alta costura. El negoci familiar Santa Eulàlia encara existeix a Barcelona (al número 93 de Passeig de Gràcia) i està regentat per la quarta generació de la nissaga dels Sans (Molins en la ficció).

Aquesta barreja de ficció i realitat sempre m’ha cridat l’atenció ja que suposa un doble treball de l’escriptora. D’una banda, una profunda investigació per obtenir la documentació necessària sobre la nissaga real i en aquest cas,  sobre les característiques concretes d’un negoci dedicat al món de la moda. I de l’altra, un treball creatiu d’inventar-se una història de ficció amb uns personatges que es vegin involucrats en aquest negoci i que serveixin de connexió amb el negoci real i amb una ciutat en un context de guerra. Tot plegat em sembla rodó!!

I ara, digueu-me: també us passa que us crida l’atenció aquest tipus d’històries? Jo us ben asseguro que mentre les llegeixo, vaig pensant: fins on arriba la ficció?  Quantes Laies hi ha hagut a Barcelona o a qualsevol ciutat devastada per una guerra? Quantes vides s’han pogut reconstruir després d’una experiència com aquesta?

Estaré encantada de llegir els vostres comentaris.

By Marta Queralt