"Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda, “una novel·la eclipsada”

No en sabem el nom, només que és el jardiner d’una casa d’estiueig d’un matrimoni ric. Aquest és el narrador de “Jardí vora el mar”, la primera novel·la que llegeixo de l’estimada Mercè Rodoreda que té un protagonista masculí. Tampoc sabem en quins anys se situen els sis estius (un per cada capítol) que transcorre la novel·la, però podríem pensar que podria ser els anys trenta del segle XX. I desconeixem en quina població de la costa catalana està localitzada la casa. Deduïm que és no gaire lluny de Barcelona i tenim constància que es troba a primera línia de mar, ja que els seus jardins es comuniquen amb la platja.

“Jardí vora el mar” no ha tingut el mateix reconeixement que les exitoses “La plaça del Diamant” o “Mirall Trencat” i després d’haver-la llegida aquesta darrera setmana per primer cop no acabo d’entendre el per què. Segons l’interessant postfaci de Roser Porta a l’edició de Club Editor Jove es podria dir que és la història d’una “novel·la eclipsada” que ha quedat a l’ombra de les altres perquè massa sovint la crítica s’ha centrat en el seu lirisme, en la importància que té el jardí de la casa i la dedicació que hi té el seu jardiner. Però coincideixo amb Roser Porta que “Jardí vora el mar” és molt més.

Es tracta d’una novel·la coral, amb molts personatges, dividits en dos grups: els criats o servents dels “senyorets” i els rics, representats pel matrimoni format pel senyoret Francesc i la senyoreta Rosamaria i els seus amics excèntrics. Aquesta divisió també la veiem a “Mirall trencat”. De fet, diuen que “Jardí vora el mar” va ser el preludi, l’entrenament previ a “Mirall trencat”. 

Doncs bé, tornant al vell jardiner, ell serà el nexe d’unió entre els dos mons (els pobres i els rics), un personatge amb una força magnètica que sense buscar-ho rebrà per part de la resta de personatges totes les informacions necessàries per poder construir tant la història present com la del passat. El jardiner es convertirà en l’home de confiança de molts dels personatges i establirà una complicitat amb el lector des d’un punt de vista realista i irònic, però sense emetre cap judici de valor. A través d’ell serem testimonis de l’amor, la mort, l’amistat, el desengany, la tristesa, la pèrdua, etc i deixarà que el lector jutgi per sí sol.

Personatges que entren fins ben endins

Fotografia de Mercè Rodoreda publicada per Club Editor

És la cinquena novel·la que llegeixo de Mercè Rodoreda i haig de dir que m’ha agradat moltíssim. Vaig començar fa molts anys amb “Aloma”, vaig continuar amb “La Plaça del Diamant” (que he rellegit dues vegades més i n’he vist una adaptació teatral), “El carrer de les Camèlies” (dues lectures) i “Mirall Trencat” (dues lectures). En moltes d’elles les cases i els jardins tenen un paper protagonista. Però dintre d’aquesta atmosfera que només sap crear Rodoreda hi ha tot un reguitzell de personatges que entren fins ben endins i que ja formen part del meu univers. El vell jardiner ha passat ocupar un lloc prioritari dintre del meu cor, juntament amb la Teresa i l’Armanda de “Mirall Trencat”, la Natàlia (Colometa) de “La Plaça del Diamant” o la Cecília d’”El carrer de les Camèlies”, per citar-ne només alguns.

Els móns de Rodoreda estan plens de simbolisme. Molts dels objectes que surten en les seves novel·les evoquen sentiments o moments vitals dels personatges: miralls, agulles, àngels, coloms, el dibuix d’una balança, una ràdio, una caseta de vidre, el color d’un vestit...A “Jardí vora el mar”, també hi surten.

No m’agradaria acabar sense que poguéssiu llegir el que la mateixa autora va dir de “Jardí vora el mar”, començada el 1959 i acabada el 1967:  “Al cap d’anys de no poder escriure res -llevat d’alguns contes- perquè requereix esforç  i jo tenia coses més importants a fer com és ara sobreviure, se’m va imposar, podria dir, “Jardí vora el mar”. Igual que en el conte “Tarda al cinema” del recull “Vint-i-dos contes”, vaig adoptar la narració en primera persona, el monòleg interior. Vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner. “Un jardiner és una persona diferent de les altres i això ens ve de tractar amb flors”. “Jardí vora el mar”, la darrera publicada de les meves novel·les, cronològicament la primera que vaig escriure després del gran marasme, per a mi és important perquè obre el camí a les altres. Desig de superació, plaer d’escriure, deixar-me creure que encara en sabia una mica, que podia anar més lluny, que els meus anhels d’adolescent no havien mort”. (fragment extret del pròleg de l’edició de “Mirall trencat” de Club Editor Jove).

Digue-me, us agrada Mercè Rodoreda? Quines novel·les o contes de l’escriptora catalana recomaneu?

by Marta Queralt