Una vetllada literària amb flors, Rodoreda, Mansfield i Dickinson
És ben conegut el lligam de Mercè Rodoreda (1908-1983) amb les flors, en la seva obra queda pal·lesa aquesta relació en innombrables ocasions. Els lilàs i les glicines a "Mirall trencat", els rosers o les cineràries a "Jardí vora el mar" o les camèlies i les carolines a "El carrer de les Camèlies". Un univers ple de simbologia, ja que les flors són bellesa però també poden representar altres moments o sentiments com tristesa, decadència, el pas del temps, la puresa, la joventut, la vellesa o la mort. Però divendres, a la llibreria L'Espolsada de les Franqueses del Vallès, les flors i Rodoreda van ser bellesa. Una vetllada bonica i entranyable en què Marina Porras, autora de “Al mig de la vida, jo” va apropar a tots els assistents la figura de l’escriptora catalana des d’un punt de vista poc academicista. “Quan em van demanar fer un retrat literari de Rodoreda vaig pensar que havia de ser diferent del que s’havia fet fins ara. La vida d’aquesta se
